|
Auge i declivi del dipòsit
 Les instal·lacions de Vilanova i la Geltrú van constituir un gran centre ferroviari que, durant els anys 30, 40 i 50, es va convertir en un espai de treball amb una dinàmica activitat econòmica que va atreure la mà d’obra especialitzada de tota Espanya. Fins a 900 persones van arribar a treballar en aquest conjunt. El 1941, amb la nacionalització de totes les línies, es va seguir apostant per Vilanova i la Geltrú, no solament per a l’entrada i sortida de viatgers i mercaderies, sinó com un dels principals centres per al manteniment de màquines i cotxes.
Durant el decenni del 1950, amb els nous motors dièsel i elèctrics i l’electrificació de les principals línies catalanes, les locomotores de vapor i els seus dipòsits i tallers van començar a perdre importància. El Dipòsit de locomotores de vapor de Vilanova i la Geltrú va estar en servei fins al 1967, vuit anys abans que desaparegués la tracció de vapor a les línies de RENFE..
|
CATALÀ |
CASTELLANO
Presentació
Història del ferrocarril
La Vilanova anterior
