El Dipòsit de locomotores de vapor de Vilanova i la Geltrú

Les instal·lacions del Dipòsit de locomotores responien a les necessitats del manteniment i funcionament de la tracció de vapor, sistema que va anar evolucionant des de les senzilles màquines de finals del segle XIX fins a les més impressionants i potents al llarg del segle XX, de les quals se’n conserva una àmplia mostra al Museu. El manteniment, preparació i reparació de màquines, cotxes i vagons exigia nombroses operacions i una gran quantitat de personal. Moltes operacions com el transport i la càrrega d'aigua i carbó, l'encesa de les màquines o el servei dels frens, la calefacció o l'enllumenat, eren realitzades per treballadors amb oficis avui desapareguts.

Els serveis bàsics constaven de dues seccions principals. La primera, la del dipòsit de vapor, era on uns 250 treballadors realitzaven les reparacions generals de menys importància, les diàries i l'aprovisionament d'aigua i carbó a les locomotores. L'altra secció era la coneguda com a “recorrido” i contava aproximadament amb 300 o 400 treballadors que realitzaven les grans reparacions. Des del 1941, es van encarregar dels treballs de reparació i manteniment de la resta de vehicles ferroviaris. A la secció de “recorrido” hi havia tres departaments: fusteria, mecànica i tapisseria.