L'arribada del ferrocarril

La situació d’aïllament de Vilanova va impulsar la burgesia a estudiar noves rutes. Francesc Gumà i Ferran, fill d’un conegut industrial de Vilanova, va posar tot el seu esforç a aconseguir un traçat ferroviari que connectés la seva localitat amb la resta de la xarxa. Quan va tornar de Cuba ­–on s’havia dedicat a les activitats comercials– va invertir bona part del capital propi a la millora de la seva ciutat.

L’any 1877 va arribar l’anhelada concessió de la llicència de construcció de la línia entre Vilanova i Barcelona, sense cap ajuda estatal, característica distintiva de la xarxa a Catalunya i sense precedent a la Europa continental. La implantació del ferrocarril va ser possible gràcies a l’obstinació de Gumà, que va recórrer al seu patrimoni, a la subscripció pública i als seus contactes a Cuba per aconseguir el capital necessari. Un any després, el 1878, es va fundar la societat Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona. El tren va arribar a Vilanova i la Geltrú el 29 de desembre de 1881.

Les expectatives generades van impulsar la construcció d’un ferrocarril original i ambiciós. Els anys de retard respecte a la resta de traçats li permetien triar les condicions més avantatjoses. A Vilanova i la Geltrú es va reservar una gran extensió de terreny entre el barri marítim i el centre per edificar-hi l’estació, els molls, les vies i les naus per al material (on avui hi ha el Museu). L’objectiu marcat per la Companyia no era únicament construir una estació de primera categoria, sinó que anava acompanyat de la creació d’un ampli complex de tallers, un dipòsit de locomotores, una àrea de càrrega i recollida de mercaderies, etc.