|
La Vilanova anterior al ferrocarril
Fins a l’arribada del ferrocarril a Vilanova i la Geltrú, les difícils condicions de transport d’aquesta vila costanera provocaven un augment de les despeses dels productes que s’hi elaboraven i un encariment dels que arribaven. Els camins veïnals eren intransitables, només hi havia un servei de carros i diligències que viatjaven diàriament a Vilafranca del Penedès (calien vuit o nou hores per recórrer els 17 km que separen les dues poblacions) i les condicions del viatge eren pèssimes i perilloses. La qüestió ferroviària havia estat un dels problemes més greus de Vilanova a mitjans del segle XIX. La decisió que la sortida sud de Barcelona es realitzés a través de la línia ferroviària de Martorell suposava que les poblacions del litoral quedaven incomunicades.
L’arribada del ferrocarril a Vilanova i la Geltrú el 1881 a través de la línia costanera va suposar una autèntica revolució, que va transformar les activitats econòmiques i la trama urbana, i va obrir la població a l’exterior. La situació d’aquesta zona, aïllada per la barrera orogràfica del Garraf, dificultava les seves relacions per terra. La infraestructura ferroviària uniria Vilanova amb Barcelona i acceleraria el desenvolupament industrial de la vila. |